27 d’octubre, 2008

El Comabona (Berguedà)

Situació: Gisclareny, Cadí
Inici: Coll de les Bassotes 1873m.
Horari: un matí
Desnivell: gairebé 700m.
Alçada màxima: 2554m.

Com arribar-hi?

Em llevo relativament d’hora, em fa mandra, el dia és gris i ahir a la nit el meteocat no va ser gaire optimista. Dubto si buscar un altre “plan” més a prop de casa o seguir amb el previst. Com que el dia és molt llarg i tot just acaba de sortir el sol, decideixo tirar endavant i anar cap al Cadí. Si puc pujar al Comabona fantàstic, sinó buscaré bolets i tant content.
Enfilo l’eix del Llobregat fins a Bagà, i des d’allà agafo la carretera cap a Gisclareny.
Passo de llarg Gisclareny i arribo al coll de la Bena on acaba l’asfalt. Prenc el desviament cap a l’esquerra per una pista de terra en molt bon estat fins el coll de la Bauma.
A partir d’aquí la pista empitjora i, tot i que el desnivell és considerable, des d’aquest coll és un bon punt de partida per pujar al
Comabona. De totes maneres, la meva intenció és començar a caminar des del coll de les Bassotes, i tossut, prenc la pista cap a la dreta, en direcció contrària al Gresolet. Les pedres sobresurten del terra, però sense fer gaire peripècies aconsegueixo arribar al coll de les Bassotes sense fer malbé el cotxe.
Aparco just sota la senyal que indica el nom del coll i les diverses rutes
que es poden seguir des d’aquí.


La ruta pas a pas

En dies clars des del coll de les Bassotes es deu poder veure perfectament el Pedraforca. Avui però, els núvols que van creixent el tapen completament i amenacen de començar a tapar la serra del Cadí on, de moment, encara hi toca el sol.
Pujo per l’ample camí en direcció al pas dels Gosolans seguint sempre les marques blanques
i grogues del sender de petit recorregut.

El camí va pujant de manera continuada i fent algunes esses fins arribar al Prat Llong. A mig prat, les marques se separen del camí ample que fins ara he seguit, desviant-se cap a l’esquerra.
La vegetació és cada cop més escassa i just sota un dels últims pins que queden trobo un isard amb una sola banya que suposo que és mascle, per la pelleringa que li penja sota les cames. El camí que segueixo passa per on és ell. M’hi apropo i la bèstia no només no s’espanta sinó que, com ja m’ha passat altres vegades, em comença a bufar. A corre cuita, trec la càmara i gravo el moment, pensant que si m’ataca com a mínim tindré un bon video de record. Al final però, sense preses i amb un elevat grau de xuleria, gira cua i s’allunya, aturant-se i mirant-me de tant en tant.
De cop, al final del prat, el camí s’enfila bruscament cap a la serra Pedregosa, a la cresta de la qual arribo en pocs minuts entre esbufecs.

Sóc a 2380 metres segons la indicació que hi ha escrita en un pal de fusta que acabo de passar. És just des de dalt d’aquesta serra que distingeixo a mà esquerra, entre els núvols, la silueta del pic de la Costa Cabirolera, mentre que a mà dreta, veig el pas dels Gosolans i el Comabona allà, al final de tot.
Aquí dalt, fa bastant més fred i ha desaparegut completament la vegetació, excepte una fina capa d’herba mig seca que cobreix el terra.

Segueixo el camí que ara baixa una mica fins el Clot Palomar, en direcció est. I des del Clot, segueixo unes estaques clavades al terra que es dirigeixen directament al Pas dels Gosolans, que distingeixo pel pal indicador.
Per no fer volta, jo tallo pel dret i m’enfilo directament al Puig de la Font Tordera de 2526 metres, des d’on ja hi ha una perfecte vista de tota la Cerdanya i de la cara nord del Cadí. El Comabona em queda just davant, a l’altra banda del collet que tinc a escassos metres. Ràpidament, baixo al coll i pujo la darrera pendent del Comabona de 2554 metres.

Des del cim veig tota la Cerdanya, el refugi de Prat Aguiló, la cara Nord del Cadí, el pic de la costa Cabirolera... i malauradament no veig res de la banda berguedana que és plena de núvols, aturats just uns metres abans d’arribar al cim. Com si alguna cosa no els deixes travessar el Cadí i envair la Cerdanya.

Ara fa més fred, m’abrigo, i començo a baixar ràpidament i pel dret, cap a la Serra Pedregosa on torno a trobar el sender que he fet pujant. Vaig desfent el camí fins el Prat Llong on torno a creuar-me amb l’isard d’una banya que un excursionista que ve de pujada ha espantat.
Ara, el camí ja no té pèrdua i en pocs minuts torno a ser al coll de les Bassotes on content i satisfet, dino i faig una bona migdiada.

Cap comentari: