30 d’agost, 2009

Tossal de l'Espada (Pallars Jussà)

Situació: Vall Fosca, Cabdella, Vall de Riqüerna.
Punt d'inici: Cabdella (1410m)
Horari: entre 4 i 5 hores.
Pujada acumulada: 1138 metres.
Alçada màxima: 2548 metres.




Fa calor, molta calor... però, com que fa dies que no faig res més que jeure al sofà, m’escapo fins a la Vall Fosca a buscar la fresqueta pirinenca.
Recorreré la solitària i verge, vall de Riqüerna. Aniré fins a l’estany Tapat. I si en tinc ganes pujaré fins a l’estany de Morera i el tossal de l’Espada de 2548 metres, des d’on espero tenir unes bones vistes de la part alta de la Vall Fosca amb els seus cims i estanys.


La ruta pas a pas.

Travesso tot el poble de Cabdella (1410m.) seguint les indicacions grogues que m’acompanyaran durant bona part del recorregut. Des de la part alta del poble prenc un camí que puja decidit, entre murs de pedra seca, i s’endinsa cap a la vall de Riqüerna. És l’antic camí de Rus que comunicava la vall Fosca i la Vall de Boí a través del Port de Rus.

De cop, s’acaben els arbres, el camí planeja, i comencen els prats plens de flors estiuenques. Al fons de la vall es distingeix perfectament el Castell de Rus, amb el seu esmolat perfil. Arribo al final de la vall i travesso el riu per un pont al costat d’un bonic salt d’aigua (1855m.).

És un bon lloc per descansar un moment abans de començar la pujada cap a l’estany Tapat. Pujo fent unes esses en direcció NW fins a trobar el GR 11.20 que seguiré durant una bona estona en direcció a la Colomina (cap a la dreta). Sense deixa el GR pujo per l’esquerra del riu i en unes poques marrades arribo a la sortida d’aigües de l’estany Tapat (2169m.), un dels pocs estanys de la zona que no té presa.

Arribat aquí cal prendre una decisió trascendental. Seguir una mica més amunt, o donar per finalitzada l’excursió, que amb l’arribada a l’estany ja ha valgut la pena. Com que a l’hivern ja vaig arribar fins aquí, i des d’on sóc puc veure clarament la resclosa de l’estany de Morera, situat unes desenes de metres per sobre meu. Decideixo seguir pujant un tros més. Sequint el GR, vorejo l’estany fins arribar a una cruïlla. Cap a l’esquerra aniria a parar a l’estany Salado. Jo però, tiro cap a la dreta i en unes poques marrades supero els poc més de 200 metres de desnivell que em separen de l’estany de Morera (2370m.).

Des de l’estany Morera, la collada de Font Sobiranes és a pocs minuts i m’hi apropo sense deixar de seguir en cap moment les marques del GR. Un cop a la collada (2442m.), on paro uns segons per saludar uns francesos que van de travessa, el tossal de l’Espada és a tocar. Pujo pel dret en direcció a les monjoies que indiquen el cim (2548m.) on arribo al cap de pocs minuts.

Tot i que no és cap cim d’alçada destacable, la posició del Tossal de l’Espada ofereix unes vistes excepcionals de bona part dels estanys de la zona, del Montsent i dels pics més alts de la part alta de la Vall Fosca.

La tornada la faig pel mateix camí de pujada, satisfet de la passejadeta.





Cap comentari: