26 de maig, 2010

La Creu de Ferro (Berguedà)


La serra d'Ensija està situada a l'Alt Berguedà, entre el Pedraforca i els Rasos de Peguera.
Fa la sensació de ser una zona poc visitada si la comparem, es clar, amb el seu veí Pedraforca. I això, la fa encara més interessant, sobretot per aquells que a part de bons paisatges també busquem la tranquil·litat.
La Creu de Ferro és la segona elevació de la serra i m'hi enfilaré pel vessant sud, molt més salvatge i solitari que el vessant nord com demostren els camins molt poc fresats.


Situació: Alt Berguedà, Serra d'Ensija, Peguera
Accés: Des del poble de Fígols segueixo la carretera BV 4025 fins al pla de la Creu de Fumanya. Aparco el cotxe a la mateixa carretera però uns metres més enllà del pla.
Punt d'inici: Pla de la Creu de Fumanya
Horari aproximat: 3 hores
Distància aproximada: uns 9 km
Pujada acumulada: 650 metres
Alçada màxima: 2294 metres
Punts d'interès: Vistes sobre vessant sud d'Ensija, cim de la Creu de Ferro
Ruta: Pla de la Creu de Fumanya - Costa de l'Areny - Pla de les Torres - Creu de Ferro - Pla de les Torres - Costa de l'Areny - Pla de la Creu de Fumanya.




La ruta pas a pas

Acabo de comprovar que les guies de muntanya caduquen més ràpidament del que em pensava. Segons el mapa i la guia de l'any 2006, la ruta que vull seguir comença allà on s'acaba l'asfalt, però de seguida descobreixo que algú ha decidit asfaltar un tros més de pista. Després d'anar un parell de vegades carretera amunt i carretera avall trobo un pal indicador que m'informa que sóc al pla de la creu de Fumanya, cosa que m'ajuda força a situar-me en el mapa.
Decideixo aparcar el cotxe uns metres més enllà del pla de la Creu de Fumanya, just després d'un pont (1675m).
Pujo uns metres pel costat de la carretera i de seguida que puc prenc un sender a mà dreta que s'endinsa al bosc i va a buscar la línia elèctrica que passa a prop.


Arribo a una pista, que probablement prové del pla de la Creu i la prenc en sentit oest seguint de prop i per la banda dreta, la línia elèctrica.
La pista poc a poc es va apartant de la línia elèctrica , i la segueixo fins que trobo un trencall que crida l'atenció perquè hi ha sis o vuit pedres  grosses col·locades en fila. Trenco pel camí de la dreta però de seguida l'abandono seguint unes fites que creuen el prat pel mig. A l'altra banda del prat trobo un sender poc fresat que s'endinsa al bosc.
Envoltat d'arbustos i amb l'ajuda d'alguna que altra fita o marca de pintura, arribo a un barranc.


Seguint les fites i per un terreny molt pedregós, pujo per la riba dreta del torrent sec fins a un pas de roca estret per on és difícil continuar. En aquest punt travesso el torrent i m'enfilo per les roques de la riba esquerra.
El sender es fa més costerut i entre arbres i clarianes em deixa als peus d'una tartera.
Travesso la tartera i començo a enfilar-me per un prat molt costerut anomenat la costa de l'Areny.


El sender no és gens clar però les fites ajuden a seguir-lo amb més o menys encert fins a la part alta del serrat gran, on sorprenc un ramat d'isards que fuig cames ajudeu-me.
Des d'aquí dalt estant el paisatge s'amplia considerablement, i a part de les vistes sobre els rasos de Peguera, ara també és veu la cara més salvatge de la serra d'Ensija on destaca la roca gran de Ferrús i el cap del Llitzet.


A partir d'aquest punt la pendent disminueix i la pedra s'alterna amb alguna clapa de neu que no requereix la utilització dels grampons i el piolet que arrossego pesadament.
Arribo a la part alta d'Ensija, a tocar del pla de les Torres i segueixo la carena cap a llevant.


Baixo fins a un collet i de seguida m'enfilo cap al pla d'ensija, a tocar del cim de la Creu de Ferro.
Com no podia ser de cap altra manera, el cim està coronat per una petita creu de ferro (2294m)


M'assec a menjar-me un bon entrepà mentre observo el paisatge. Pel nord el Pedraforca i el Cadí, per l'est el Catllaràs, pel sud els Rasos de Peguera i per l'oest el Cap de Llitzet.
Quatre fotos de rigor i retorno pel mateix camí per on he pujat.







Cap comentari: