31 de maig, 2010

L'antic poble de Besan (Pallars Sobirà)


En un racó de la Vall Ferrera, en ple parc natural de l'Alt Pirineu, s'alça el poble de  Besan. No cal perdre el temps buscant alguna carretera que s'hi aproximi perquè a Besan no hi ha arribat la carretera. I és segurament per aquest motiu que el poble, que és un retrat de com es vivia al Pallars a principis del segle XX, està pràcticament abandonat i només alguna casa serveix de refugi pel bestiar i els pastors.
Al poble només s'hi pot accedir a peu i per fer-ho utilitzaré un antic camí mig empedrat que puja des de la carretera de la Vall Ferrera.


Situació: Pallars Sobirà, Parc natural de l'Alt Pirineu, Ainet de Besan.
Accés: Des de Llavorsí agafo la carretera L-504 fins a la rotonda. Prenc la carretera L-510 cap a Alins. Al punt quilomètric 5, entre Araòs i Ainet de Besan,  hi ha la borda de Felip, punt d'inici d'aquesta ruta.
Punt d'inici: Borda de Felip (951m).
Horari aproximat: 1:45 hores
Distància: 6 km
Pujada acumulada: 335 metres
Alçada màxima: 1224 metres
Punts d'interès: Antic camí a Besan, ermita de Sant Miquel, Poble de Besan.
Ruta: Borda de Felip – Ermita de Sant Miquel – Besan – Borda de Felip.



La ruta pas a pas

Deixem el cotxe al costat mateix de la Borda de Felip, en un espai habilitat que forma part de l'antiga carretera.
Prenem el sender senyalitzat amb marques de pintura groga que marxa cap a la dreta.
Travessem una porta pel bestiar i comencem a pujar pel camí de Besan que de vegades conserva l'antic l'empedrat.


Flanquejant, passem per sobre la borda d'en Felip i en unes poques marrades deixem enrere el carrascar i ens plantem als prats de la part alta de la carena.
Aquí envoltant els prats la vegetació està composta per roures que estan recuperant les fulles perdudes l'hivern passat. 


És curiós que a part de les fulles, penjats d'un fil de seda als arbres, hi ha milers de petits cuquets que ens fastiguegen obligant-nos a esquivar-los quan no ens cauen per sobre. Una imatge digne de pel·lícula de terror.
Quan el camí canvia de vessant, trobem una cruïlla on comença un camí que porta a l'ermita romànica de Sant Miquel. Prenem aquest camí que en pocs minuts ens deixa als peus de l'ermita completament restaurada.


Després de fer un petit descans, desfem el camí fins a la cruïlla i prenem el camí de la dreta que comença a davallar lleugerament mentre els cucs continuen penjant dels arbres.
Al cap de pocs minuts arribem al rierol que baixa del barranc de Besan i el travessem per un pont artesanal força precari.


Arribem al vell poble de Besan i ens passegem pels seus estrets carrerons coberts de males herbes.
Costa de creure que aquí no hi hagi arribat mai cap cotxe i s'entén una mica millor la dificultat de viure en aquest poble que ha acabat amb l'abandó progressiu de les cases.


Tot i així, abans d'arribar a l'església, situada al final del poble, passem pel costat d'una casa arreglada on hi ha la roba estesa d'algun pastor que guarda el bestiar en alguna de les bordes.
L'església, d'origen romànic i plena d'afegits posteriors, és tancada i ens hem de conformar de visitar-la per fora.


La tornada la fem pel mateix camí per on hem pujat.






4 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Per motiu de la feina estic treballant (i vivint) a Esterri, i algunes tardes visito pobles abandonats com aquest. Aquesta setmana he estat a Dorve (te'l recomano molt) i la setmana que ve aniré a veure Besan. Gràcies per la informació que vas penjar.

Ainet B ha dit...

Poble enigmàtic i de gran bellesa.
Hi he estat no fa pas massa i l´he vist molt deixat i en un estat
deplorable.Inclús el camí d´accés
està en males condicions.Sabem que és un poble deshabitat però caldria fer quelcom pq no s´ensorri abans d´hora.-ajuntaments,
voluntaris,agents rurals.

Daniel Gumà ha dit...

Jo hi vaig estar l'any 2009 i hi vivien 3 persones en una mateixa casa. Tenen un hortet molt ben cuidat, però sembla que no els hi agradi gaire que vinguin forasters a guaitar el poble. Suposo que deu ser perquè algun cop que havien marxat els hi havien entrat uns brètols a remenar-ho tot. Tinc uns amics a Esterri, on els meus pares hi pugen cada estiu, jo només de tant en tant. Algun dia hi tornaré a Besan, que és un poble molt bonic, encara que mig abandonat.

Daniel Gumà ha dit...

El senyor Gurri Serra, amic dels meus avis, va escriure fa uns 20 anys, un llibre on, a la portada hi surt una imatge del poble de Besan. Cap el 1968 va quedar deshabitat, però, com he dit abans, en els últims 20 anys sembla que el poble hagi estat recuperat.
Sóc un apassionat dels pobles abandonats i quan puc, m'escapo a veuren algun.
He visitat: Herba-savina, que té una tràgica història al seu darrere, Comiols, Tendrui, que ha estat recuperat en una part nova del poble, el Comte, ara destruït, Balestui i Sellui, ara rehabilitats, Sant Romà de Tavèrnoles, que fins fa uns 17 anys estava habitat, Llavorre, Dorve, Berros Sobirà, Besan i Arreu, on hi viuen algunes persones.
També altres com: Erillcastell, Irgo, Igüerri, Iran, Gotarta o Saraís. Viuet, que fins fa uns 20 anys hi vivien, o Peranera, on hi viuen 2 persones durant l'any.
A prop de la Seu, trobem Solanell, que l'han reconstruït i hi viuen, Sauvanyà, que no hi vem arribar però sembla que el temps no hi faci efecte i Banyeres de Lavansa, un poble amb molt de misteri. Una mare i un fill morts en un estrany incendi el 1983, una dona desapareguda, un neorural estimbat amb el tractor i un boletaire perdut però trobat sa i estalvi en són alguns exemples. Tot i que el poble es deshabites el 1983, actualment (2013) hi viuen un grup de neorurals, que sembla que han arreglat part del poble i hi viuen tot l'any.
Ja que sóc de L'Alt Penedès i tot això em queda força lluny, hi pujo molt de tant en tant. Aquí baix he visitat Selma un parell de cops i Marmellar uns quants més, aquest últim en procés de rehabilitació.