08 d’agost, 2010

Tossal de Paiasso o Pic de Filià (Pallars Jussà)

El Pic de Filià o Tossal de Paiasso, és el punt més elevat de la serra de Cabeçades, que separa aquest pic del Tossal de Rus.
Situat a l'extrem nord-oest de la vall fosca, el pic de Filià té una vista excepcional sobre les valls del riu Filià, Riqüerna i Manyanet.
A més, també hi ha la possibilitat d'observar les restes del que havia de ser l'estació d'esquí de la vall fosca que, enlloc del progrés que alguns il·lusos esperaven, només ha dut, el que molts ja ens imaginàvem: la destrucció de la part alta de la vall Fosca i la vall del riu Filià.


Zona: Pallars Jussà, vall Fosca, vall del riu Filià.
Punt d'inici: cabana del Vaquer
Accés: Entre els pobles d'Espui i Cabdella, hi ha l'inici d'una pista de terra, a mà esquerra, que en pocs Kilòmetres s'endinsa a la vall del riu Filià. Quan hem travessat el riu i les estructures de l'estació d'esquí són ben visibles, s'arriba a una barrera que restringeix l'accés a la cabana de Filià (situada uns metres més enllà) on aparquem el cotxe.
Horari: 4:30h
Distància: uns 7 km
Pujada acumulada: 820m
Alçada màxima: 2772m 
Ruta: Cabana del Vaquer – barranc de la coma de les Fuses – coma l'Empriu – pic de Filià – coma de Fuses – barranc de la coma de les Fuses – cabana del Vaquer.



La ruta pas a pas

Aparquem el cotxe uns metres abans de la cabana del Vaquer (1920m), allà on una barrera impedeix el pas.
Abans d'arrencar a caminar valorem que la millor ruta per enfilar-se al pic és per la coma d'Empriu que potser fa una mica més de volta però puja d'una forma més suau.
Un cop equipats, baixem uns metres per la pista fins a creuar el torrent d'aigua que baixa del barranc de la Coma de Fuses. Busquem i trobem per terra, el pal indicador que marcava la direcció del pic de Fitero i el punt per on ens hem d'enfilar al marge.

Comencem a pujar.

No cal perdre el temps buscant cap camí fressat perquè en aquesta ascensió no n'hi ha.
Pugem pel prat en forta pendent fins a topar amb una balla de filferro espinós. Resseguim la balla fins al torrent que baixa per la nostra esquerra i just a tocar de l'aigua trobem la manera de creuar el filat sense por de patir cap esgarrinxada.
Superat el filat, seguim pujant per la dreta del torrent entre prats d'herba i flors de tota mena de formes i colors.
A mesura que anem pujant, ara una mica més suaument, l'angle de visió millora i ja podem veure, a mà esquerra, el pic de Filià que destaca per sobre de la coma de Fuses.

Vista de la Coma de Fuses i el Pic de Filià.

Deixem a mà esquerra la coma de Fuses i sense creuar el torrent, que ara baixa pels prats de la coma d'Empriu, seguim pujant per la vessant oest del Fitero buscant la part alta de la carena.
Arribats a la coma d'Empriu (2450m), on la pendent ha disminuït considerablement, ens aturem a descansar fastiguejats de caminar per l'herba que fa molt incomode la pujada.

Pujant per la Coma d'Empriu.

Prenem quatre galetes i ens untem de crema solar mentre observem el coll des d'on accedirem a la carena.
Quan considerem que ja estem prou descansats, pugem resseguint el barranc fins al coll que queda sobre nostre, a mesura que l'aigua i l'herbota van desapareixent.

Arribant al coll.

Arribats al coll pedregós (2645m), l'horitzó visual s'amplia considerablement i ja podem observar la vall de Riqüerna als nostres peus i els pics de la capçalera de la vall Fosca i d'Aigüestortes una mica més enllà.
Resseguim la cresta cap a l'oest i després de superar un petit ressalt ens plantem als peus davant del con cimal, molt pedregós però fàcil d'ascendir.

Últims metres abans d'arribar al cim.

Ens enfilem per una canal que puja entre grans rocs i que amb quatre passes ens deixa al cim del Pic de Filià (2772m).
Hi estem una bona estona dalt del cim contemplant les bones vistes que hi ha en totes direccions i esmorzant una mica.

Cim del Tossal de Paiasso o Pic de Filià 2772m.

Per l'est destaquen el Montsent de Pallars i el Montorroio; pel sud, la vall del riu Filià amb el seu estanyet; per l'oest l'ampla i desconeguda vall de Manyanet; i pel nord, els cims que envolten el refugi de la Colomina.

Vistes des del cim.

Per baixar del cim no volem desfer el camí de l'anada i decidim baixar per l'aresta sud.
Prenem una pendent molt pronunciada fins al coll que hi ha uns metres per sota nostra, i des d'aquí, aprofitant les pedres d'una tartera, llisquem fins als prats de la coma de Fuses.

Comencem el descens.

Com si fóssim nens, juguem una estona en una clapa de neu que encara resisteix la calor estival abans de seguir baixant pels prats fins a trobar el torrent.
Durant la baixada, fins i tot tenim temps de torçar-nos algun turmell que altre, cosa que ens demostra un cop més que, tot i que les bambes són molt còmodes, a la muntanya val la pena anar-hi amb botes.

Baixant per la Coma de Fuses.

Ara, només ens cal seguir el curs del  torrent de la coma de les Fuses i desfer el camí que hem seguit quan pujàvem, fins a trobar el cotxe on una bona remullada al riu és la recompensa final després de més de quatre hores de caminada.






Cap comentari: