13 de setembre, 2010

Vallhiverna i Tuca de les Culebres (Alta Ribagorça)

Ens hem proposat pujar al Vallhiverna fent una ruta circular. Pujarem per la collada de Llauset, passarem per la Tuca de les Culebres i baixarem per l'estany Gelat i l'estany de Botornàs. Per tant, el famós i vertiginós pas de cavall que separa la Tuca de Culebres i el pic de Vallhiverna, és obligat.


Situació: Alta Ribagorça, Parc Natural de Posets-Maladeta, Estany de Llauset.
Punt d'inici: Presa de Llauset (2189m)
Accés: Per la carretera N-230 arribem al poble d'Aneto. Sense arribar a entrar al poble, prenem una carretera mig asfaltada que després d'onze Kilòmetres ens deixa a l'entrada d'un túnel amb portes. L'aparcament de la presa de Llauset, on deixem el cotxe, és a l'altra banda del tètric túnel.
Horari total: 5:30 hores
Pujada acumulada: 1095 metres
Alçada màxima: 3056 metres
Ruta: Presa de Llauset (2189m) – Collada de Llauset (2865m) – Tuca de les Culebres (3051m) – Pic de Vallhiverna (3056m) – Estany Gelat (2755m) – Estany de Botornàs (2335m) – Presa de Llauset (2189m).



La ruta pas a pas

Aparquem el cotxe a tocar de la Presa de Llauset, en un espai habilitat com aparcament (2189m).
El Vallhiverna i la vall de Llauset, per on pujarem,  ens queden just enfront.
Ens calcem les botes i comencem a caminar travessant un petit túnel fins a trobar el sender que voreja l'estany per la riba dreta.
El sender és un GR molt fresat i després de travessar un parell de tarteres i algun petit ressalt, ens plantem al torrent que baixa de l'estany de Botornàs.
Avui no baixa gaire aigua i és fàcil trobar la manera de creuar-lo, però alguna vegada l'he vist baixar amb molt més cabal i llavors la manera més segura de creuar-lo és per la part més baixa del torrent.

Acabant de creuar el torrent de Botornàs

Deixem el torrent enrere i comencem a enfilar-nos pel sender fins el pal indicador que hi ha uns metres per sobre nostre.
Per la dreta marxa el GR que va a l'estany de Botornàs per on realitzarem la tornada. Per l'esquerra marxa el sender que seguirem i que s'enfila per la vall de Llauset en direcció oest.

Pujant per la vall de Llauset.

Seguim pujant per un terreny herbat que poc a poc va deixant pas a les roques que, pel color, semblen contenir una gran quantitat de ferro.
Aproximadament a la meitat de la vall travessem el torrent i seguim les fites que ara s'enfilen per la riba esquerra del rierol.

Últims metres abans d'arribar al coll de Llauset
 
Ara ja tenim al davant l'últim tram del sender que, en forta pendent, flanqueja una tartera de pedres negres fins a deixar-nos al coll de Llauset (2865m).
Fa estona que veiem com els núvols passen per sobre el nostre cap a gran velocitat, i tant bon punt trèiem el nas pel coll un vent molt fort i gèlid ens obliga a buscar refugi entre unes roques i abrigar-nos amb tota la roba que portem a la motxilla.

Vistes des del coll de Llauset

Una mica acollonits i aguantant l'equilibri enfront de les fortes ratxes de vent, travessem a l'altra banda del coll i prenem el sender ben marcat que planeja en direcció nord.
Uns metres més enllà el sender es bifurca, prenem el caminet que marxa cap a la dreta seguint unes fites.

Pujant a la Tuca de les Culebres.

El sender puja entre grans roques trobant la millor manera d'accedir a la cresta.
A la part més alta, després de passar per un petit collet, fem una última grimpada i accedim al cim de la Tuca de les Culebres (3051m).
Des d'aquí dalt estant valorem la situació i tot i que les ratxes de vent continuen essent molt fortes, la proximitat del Vallhiverna  fa que decidim seguir endavant encarant el famós pas de cavall amb molta prudència.

Cim de la Tuca de les Culebres, Pas de Cavall i Vallhiverna.

El pas de cavall, que separa la Tuca de les Culebres del Vallhiverna, és un bloc de roca d'uns 25 metres de llargada amb una aresta molt esmolada i amb timbes de centenars de metres a banda i banda que, com el seu nom indica, habitualment es passa cavalcant.
Hi ha un parell d'anelles que permeten assegurar-se però com que no portem corda travessem el pas cavalcant la roca.

Pas de Cavall.

Superat el pas, només ens queda fer una curta grimpada fins a la part superior de la cresta on una pila de pedres indica que som al cim del Vallhiverna (3056m).
Quan arribes al cim d'una muntanya d'aquesta alçada, les vistes acostumen a ser bones, però en aquest cas a més, les vistes sobre la cara sud de l'Aneto són impressionants. Si a tot això, i sumem que m'acabo de treure una d'aquelles espinetes que feia anys que duia clavada, el dia només  es pot qualificar de rodó.

L'Aneto des del cim del Vallhiverna.

Ens fem la foto de rigor i després de reposar una mica, comencem la tornada.
Resseguim la cresta del Vallhiverna en direcció est parant molta atenció perquè  tot i no ser tècnicament difícil, l'estretor fa que una ventada com les que porta fent durant tot el dia, pugui portar-te algun sobresalt.

La cresta del Vallhiverna.

Al final de la cresta, trobem un sender que baixa de cop per una tartera, fins a un camp de roques que hi ha uns metres més avall.
Aquí el camí desapareix entre la multitud de roques que hi ha per tot arreu, però unes fites ens ajuden a trobar la direcció correcte.

L'estany Gelat.

Amb més o menys encert, anem trobant i perdent el camí que ressegueix tots els estanys fins a trobar-se amb el GR 11 que baixa del coll de Vallhiverna.
Prenem el GR de baixada fins on aquest es bifurca (2410m). El brancal que marxa per l'esquerra va cap a la vall d'Anglos, i per tant, nosaltres prenem el brancal de la dreta, en direcció sud, cap a l'estany de Botornàs.

Estany i Vallhiverna al fons.

Passem per la riba esquerra de l'estany de Botornàs i pel costat de la cabana-refugi amb el mateix nom.
Baixem cap a la cua de l'embassament de Llauset tot passant de llarg el trencall que a primera hora del matí preníem per endinsar-nos cap a la vall de Llauset.

Estany de Llauset.

Des d'aquí, travessem el torrent de Botornàs i, per la vora de la presa, desfem el camí fins a l'aparcament on tenim el cotxe.




1 comentari:

ferran ha dit...

maca, maca!!! quina gran excursió!
Només et falta posar graus de dificultat i temps, i ja tenim una bona guia de muntanya!!