30 de novembre, 2010

El Castell de Popa i la Sauva Negra (Vallès Oriental)

 
El Moianès és una comarca natural situada damunt de l'altiplà que li dona el nom. Està dividit entre tres comarques administratives i avui m'hi aproparé per visitar la curiosa forma de la roca que sustenta el castell de Popa i l'exuberant Sauva Negra.
La Sauva Negra és un petit paratge natural de poc més de 67 hectàrees situat als contraforts septentrionals del puig Oriol i protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural. Aquesta època de l'any la visita a la Sauva té un plus d'espectacularitat perquè els seus arbres caducifolis estant enfeinats perdent les fulles. Un autèntic espectacle de colors!

Castell de Popa.

Situació: Vallès Oriental, Cingles del Bertí, Castellcir.
Punt d'inici: Local Social de Castellcir.
Accés: Per la carretera C-59 arribo a Castellterçol on prenc la carretera BV-1310 fins a Castellcir.
Horari total: 3:30 hores
Pujada acumulada: 420 metres
Alçada màxima: 922 metres
Ruta: Castellcir (784m) – Ca l'Antoja (682m) – Castell de Popa (852m)– Collet de la Terma (922m) – Font de Sauva Negra (865m) – Pou Cavaller (725m) – Ca l'Antoja (682m) – Castellcir (784m).
Cartografia: Cingles de Bertí, editorial Alpina E-25.



La ruta pas a pas.

Deixo el cotxe a tocar del local social de Castellcir, situat al final del poble (784m).
Fent cas del pal indicador, prenc la pista de terra que comença al costat del local i hi baixo durant una bona estona. Després d'un bon grapat de corbes, la la pista em deixa a un trencall a tocar d'una placa de roca que crida l'atenció.

A prop de ca l'Antoja.

Per la dreta marxa la pista que es dirigeix a l'església de Sant Andreu de Castellcir, jo però, prenc la pista que marxa cap a l'esquerra fins a les envistes de la masia de ca l'Antoja (682m).
Travesso el pas canadenc que evita que el bestiar s'escapi, i enlloc d'entrar a la masia, agafo la pista que passa uns metres per sobre la casa.

El castell de Popa dalt del turó.

Deixo enrere ca l'Antoja per la pista que uns metres més endavant es bifurca. Prenc la pista que marxa per la dreta travessant una porta de ferro pel bestiar.
Passo pel costat d'un camp d'herba, a tocar de la torrassa dels Moros completament enrunada. El castell de Popa és just davant meu, dalt d'un turó.
Allà on s'acaba el camp d'herba que resseguia hi ha un grapat de fites que assenyalen l'inici del sender fresat que puja al castell. Abandono la pista i m'hi enfilo.

Camí que puja al castell de Popa.

El sender comença pujant per un pedregar i de seguida s'endinsa al  bosc on travesso un tancat per una porteta situada al mig del camí.
No trigo gaire estona en arribar als peus del castell de Castellcir, també conegut com a castell de Popa per la curiosa forma que té la roca on s'assenta el castell.

Escales d'accés al castell de Popa.

Pujo les escales i, per la porta, entro a visitar les runes del castell que data del segle X (852m).
Visitades les restes del castell, prenc el sender que marxa per la part posterior de les restes.
    
Interior del Castell de Popa.

Deixo a mà esquerra el camí que es dirigeix a la masia de la Casanova del Castell i prenc el petit sender marcat amb fites que s'enfila per la carena.
Travesso una altra porta pel bestiar just abans d'arribar a un camp de conreu.
Vorejo el sembrat, sense trepitjar-lo, fins a unes fites que hi ha a l'altra banda del camp on segueix el camí.
Pujo una mica més, fins que el sender perd inclinació i arribo al Pla del Bruguer.
Travesso el pla amb l'ajuda de les fites, per un sender que entre l'herba i els arbres és força perdedor.
El sender desemboca a un camí carreter que pocs metres més amunt arriba al coll del Tema (922m) on acaba una pista provinent del Puigsagordi.
Sóc a punt d'entrar a la fageda de la Sauva negra, i ho faré per la porteta de ferro que hi ha davant meu, a l'altra banda del coll.
 
Entrant a la fageda.

Travesso la porta pel bestiar i prenc el sender, cobert de fulles, que baixa endinsant-se al bosc d'arbres caducifolis.
Som en plena tardor, i això es reflexa en l'ampla gama de colors que decora les  copes dels arbres.
El sender va a parar a un petit replà al mig del bosc des d'on prenc un sender força marcat, a mà dreta, que segueix baixant.
Arribo a la font de la Sauva Negra situada en un idíl·lic racó de la fageda (865m).

Font de la Sauva Negra.

A pocs metres de la font, descobreixo un home ajupit, tapat amb teles de camuflatge i envoltat de trípodes. El saludo, i descobreixo que és un aficionat a l'ornitologia que m'explica que està fent fotos dels ocells que paren a beure al bassal que té al davant.
Sense ganes d'espantar-li més els ocells, prenc el sender que, d'esquenes a la font, marxa per l'esquerra.
 
Enmig de la fageda.

cap de molt pocs metres, deixo el sender que va diluint-se al bosc i prenc, a la dreta, un camí molt més marcat que baixa ràpidament fins a trobar el camí carreter que passa a tocar del torrent de la Sauva Negra.
Cap a la dreta (est) aniria a parar al pantà de Santa Maria però, per tornar a Castellcir, prenc el camí cap a l'esquerra (oest).
El camí carreter, que  pràcticament es podria qualificar de pista, transcórrer paral·lel al torrent i ja no el deixo fins que trobo una tanca pel bestiar allà on sembla finalitzar la fageda.
  
Sortint de la Sauva Negra.

Travesso el tancat, i després d'observar el pou de gel Cavaller (725m), prenc la pista, en direcció sud-oest, cap a Castellcir.
Sense deixar la pista, travesso el torrent de la Sauva Negra un parell de vegades abans de travessar un últim tancat i arribar a la masia de Ca l'Antoja.
Des d'aquí ja només em queda desfer el camí fins al local social de Castellcir on he aparcat el cotxe.








3 comentaris:

Ferran Garcia ha dit...

A través d'altres companys he arribat fins aquí, i per als que estimem la muntanya tens un blog molt interessant, amb rutes a tots els nivells, a diferència d'altres que es limiten a grans cims o grans recorreguts.
Felicitats per aquesta bloc tan extraordinari.
Des de Viladrau

Ferran

Cul d'angúnies ha dit...

Moltes gràcies pel comentari Ferran.

Ramon Arxer i Galabert ha dit...

El cap de setmana passat vam fer aquesta sortida, i quina casualitat !, l'havien triat els organitzadors de la Festa Major de Castellcir per a fer-ne la passejada popular.
Un parell de vegades ens vam quedar dubtant del camí a seguir i la teva descripció ens va ajudar a reprendre el camí bo.
Felicitats pel blog i moltes gràcies.

Ramon