09 de novembre, 2011

Pic de Russell (Alta Ribagorça)


Va ser baixant del Vallhiverna que ens vam fixar en la silueta del pic de Russell, l'última gran muntanya del massís de la Maladeta. Vam decidir en aquell mateix moment que l'any següent hi pujaríem i aquí estem de nou. Aprofitant uns magnífics dies de final d'estiu per intentar pujar-lo prenent com a punt de partida l'estany de Llauset, i passant una confortable nit a la cabana de Botornàs.

Pic de Russell (3205m).

Situació: Alta Ribagorça, Parc Natural de Posets Maladeta, Vall de Llauset
Punt d'inici: Presa de l'estany de Llauset (2135m)
Accés: Pujant per la N-230, prenem la sortida cap al poble d'Aneto. Al final del poble comença una pista mig asfaltada que puja fins a l'estany de Llauset situat a l'altra banda del túnel.
Horari total: 8:30 hores
Pujada acumulada: 1360 metres
Alçada màxima: 3205 metres
Ruta: Estany de Llauset (2135m) – Cabana Botornàs (2338m) – Estany de Botornàs – Coll de Vallhiverna (2728m) – Collada dels Isards (2803m) – Diagonal de la paret SE del Russell – Avantcim SE (3203m) – Pic de Russell (3205m) – Avantcim SE (3203m) – Diagonal de la paret SE – Collada dels Isards (2803m) – Coll de Vallhiverna (2728m) – Estany de Botornàs – Cabana de Botornàs (2338) – Estany de Llauset (2135m).
Cartografia: Vall de Barravés, Ribagorça. Escala 1:25.000. Editorial Alpina.



LA RUTA PAS A PAS

DIA 1
L'excursió que ens proposem fer és llargueta i per evitar llevar-nos excessivament d'hora hem decidit venir a dormir aquí, a les altures.
Podríem pernoctar a la mateix presa, com fa molta gent, però nosaltres preferim guanyar una mica de temps i farem nit a la cabana de Botornàs, a uns 45 minuts de l'aparcament.

Estany de Llauset.

De cara a l'embassament de Llauset, prenem el camí que, per un petit túnel, va a buscar la riba dreta de l'estany.
De seguida que sortim del túnel, deixem a la dreta el sender que puja cap a la collada d'Anglos, i comencem a vorejar l'estany fins a la seva entrada d'aigües.
Just a la cua de l'estany creuem el torrent de Botornàs que prové de l'estany homònim.


Torrent de Botornàs.

Encara avui es poden veure les restes del pont d'acer que creuava el torrent i que una allau va destrossar completament.
Sense deixar el GR, ens enfilem fent una gran marrada fins al pal indicador que assenyala una bifurcació.
Per l'esquerra, seguint la vall, el camí puja cap al coll de Llauset, nosaltres però, prenem el brancal de la dreta que puja fins a la cabana de Botornàs.

Cabana de Botornàs.

Aquí passarem la nit. La cabana està situada uns metres sobre l'estany de Botornàs. No té gaires comoditats però està força neta i en bon estat. Té porta, finestres, el terra encimentat, i a més, hi ha una llar de foc que no utilitzem perquè aquí dalt no hi ha res per cremar.
Estirem les màrfegues al terra i passem la nit protegits de les fredes temperatures de l'exterior.



DIA 2
Ens llevem d'hora, cap a les 5, quan el sol encara no ha sortit. Ens abriguem força i prenem un cafetonet calent perquè fa fred, i a l'exterior de la cabana l'herba està coberta pel gebre.
Amaguem els sacs i màrfegues entre les roques i seguint el GR, baixem cap a l'estany de Botornàs.


Estany de Botornàs.

Passem per la riba dreta de l'estany i a l'entrada d'aigües descobrim un grapat de tendes de gent que han passat la nit aquí.
Travessem el rierol un parell de vegades i, per la riba esquerra pugem, seguint el GR 11, fins al pal indicador on el sender es bifurca.
El brancal de la dreta va cap a la vall d'Anglos, però nosaltres prenem el brancal de l'esquerra que s'enfila entre les roques en direcció al coll de Vallhiverna.


Pujant al coll de Vallhiverna.

Just abans d'arribar a un estany del que no sabem el nom, el sender es torna a bifurcar. Nosaltres seguim el GR 11 que marxa per la dreta.
El sender s'enfila per una tartera, i de roca en roca, acabem arribant al coll de Vallhiverna (2728m).


Ibons de Vallhiverna des del coll homònim.

Des d'aquí estant, ja veiem la Maladeta i tota la cara sud del pic de Russell just davant nostre.
Abandonem el GR 11, que baixa cap als ibons de Vallhiverna, i prenem el sender que comença just sota el coll i flanqueja per la dreta, en direcció NE, cap al coll dels Isards.
El sender que seguim ja no és tant marcat com el GR, però tot i així arribem al coll dels Isards sense gaires problemes (2803m).


Coll dels Isards amb el pic de Russell a l'esquerra.

A partir d'aquí, el camí ja no està tant senyalitzat i és per això que ens aturem una estona al coll, per analitzar la ruta que seguirem.
Volem pujar al cim per la gran diagonal (clarament visible) que creua tota la paret SE del pic de Russell. I per arribar a l'inici de la gran diagonal no tenim més remei que creuar tot el mar de roques que tenim als peus.


Mar de roques amb el pic Russell i la diagonal.

La manera més fàcil de baixar fins al mar de roques és per la banda més meridional del coll, on trobem alguna fita que indica el camí.
Des dels peus del rocam, ens armem de paciència i comencem la pesada travessa de la grandiosa tartera.
Tot i que alguna fita, de tant en tant, ens recorda que altra gent ha passat per aquí abans, no hi ha un camí clar, i optem per marcar-nos una línia des d'on som fins l'inici de la diagonal i seguir-la.


Estanyets, mar de roques i coll dels Isards, al fons.

Passem pel costat d'uns petits estanyets situats a mig camí de la nostra feixuga travessa.
Deixem enrere els estanys, guanyant alçada decididament cap als peus de la paret, i tot seguit, flanquegem la tartera, que ara és de roca més petita i incòmode, fins a l'inici de la diagonal.


Canal que travessa tota la paret SE en diagonal.

Ara si, el camí ja es veu clarament, i comencem a pujar per la canal que travessa tota la paret SE, vigilant amb el terreny descompost que en combinació amb la forta pendent no faciliten la progressió.
Arribem al final de la canal, a tocar de la punta SE del Russell. Només hem de sortir de la canal per la dreta i acabar de pujar per les roques, els darrers metres fins a l'avantcim SE (3203m).


Avantcim SE amb la cresta del Russell i l'Aneto al fons.

Per anar al cim, el millor és no fer-ho per la cresta que és molt exposada. Busquem un sender que, que baixa uns metres pel vessant SO, i ressegueix tota la cresta, uns metres per sota de l'aresta, sense cap dificultat.


Sender que ressegueix la cresta del Russell.

Arribem al cim del pic de Russell (3205m). No cal dir que el paisatge és espectacular en totes direccions. De prop, veiem la vall de Salenques, als nostres peus, el Margalida i l'Aneto enfront, la vall de Llosars a l'esquerra i tota la cresta del Russell a l'esquena. De lluny, les muntanyes es perden a l'horitzó.


El massís de la Maladeta amb l'Aneto.

Vall de Salenques.

Pic de Vallhiverna.

Cresta del Pic Russell.

La tornada fins a l'estany de Llauset, on hem començat l'excursió, la fem desfent el camí de pujada.
Patim, un altre cop, el mar de pedres i passem una set de mil dimonis, perquè hem acabat l'aigua i, encara que sembli mentida, no trobem aigua potable fins uns metres sota el coll del Vallhiverna, quan ja fa estona que tenim les cantimplores buides.
A prop de la cabana de Botornàs recuperem el material que teníem amagat entre les roques i amb un últim esforç arribem al cotxe.





3 comentaris:

Santi ha dit...

Hola, tens el track?

Capità Enciam ha dit...

Ep Santi, sap greu però encara no tenia gps.
De totes maneres em sembla que han obert un refugi nou a mitja ruta.

Salut

Capità Enciam ha dit...

Ep Santi, sap greu però encara no tenia gps.
De totes maneres em sembla que han obert un refugi nou a mitja ruta.

Salut