12 de maig, 2009

El Pui de Lleràs (Pallars Jussà)

Situació: Pallars Jussà, Toralla, Ermita de Sant Salvador.
Punt d'inici: Ermita de Sant Salvador.
Horari: entre 3 i 5
Desnivell: uns 500 metres.
Alçada màxima: 1692 metres.


El Pui de Lleràs és el cim més alt del municipi de Tremp.
Amb 1692 metres, el Pui de Lleràs és el punt més elevat de la serra de Castellet, que separa la Terreta del la resta del municipi.
La Terreta és una subcomarca catalana situada entre el pantà d’Escales i el Montsec que actualment està repartida entre la comarca de la Baixa Ribagorça (a la Franja de Ponent) i el municipi de Tremp al Pallars Jussà.
Tot i la discreta alçada d’aquesta muntanya, les vistes que hi ha des del cim compensen la caminada amb escreix.
Com la majoria d’excursions per la Conca de Tremp, aquesta tampoc és apta per l’estiu (si no és que et lleves molt i molt d’hora) perquè amb la calor que fot, et pots desfer. És per això precisament, que aprofito ara que estem en plena primavera i fa una calor raonable, per apropar-m’hi.



La ruta pas a pas

Per començar l’excursió vaig en cotxe fins el poble de Toralla al qual s’accedeix per un desviament que hi ha a la carretera N-260 des de la Pobla de Segur cap el Pont de Suert.
Hi ha gent que comença a caminar des del mateix poble. Jo, que sóc bastant mandrós, pujo en cotxe fins a l’ermita de Sant Salvador per una pista de terra, en un estat força acceptable.

Deixo el cotxe arrambat als peus de la petita ermita.
Faig les comprovacions de rigor: aigua i menjar. I després de descobrir que m'he deixat el mapa sobre la taula del menjador mentre feia el cafè, decideixo començar a caminar en direcció oest.
Ressegueixo el perfil de la serra de Sant Salvador. Tot està ple de camins d’ovella ( i se que són d’ovella per la quantitat de llana que aquests animals perden pel camí) que em faciliten el pas. Però no hi ha un camí senyalitzat i evident per seguir.
Els camins que he batejat amb el nom de “camins d’ovella”, són aquells rastres que fa el bestiar al passar, que semblen camins però que no ho són. Aquells rastres que normalment només t’ajuden a perdre’t, però que en aquest cas, excepcionalment, segueixen la mateixa direcció que jo.
Així doncs, sense fer un cas excessiu d’aquests camins d’ovella, però sense perdre’ls de vista, vaig resseguint la carena.
Les vistes sobre la vall de Serradell i les seves formacions rocoses són espectaculars i de tant en tant paro per mirar-les.

Passo per l’esquena de la roca Palomera amb les seves grans parets i segueixo pujant cap a la Serra de Castellet que passa perpendicularment per davant meu.
Un últim esforç, i ja sóc a la carena de la serra de Castellet per la que segueixo pujant, ara en direcció nord-oest.
Aquí dalt, de seguida trobo la pista de terra que ja no deixo fins el cim del Pui de Lleràs on m’espera un ramat de cabres prenent el sol.

Increïbles! Només així es poden classificar les vistes de 360 graus que hi ha des d’aquí dalt.
Em quedo una bona estona assegut als peus del punt geodèsic. Ara mirant el Pirineu, ara mirant el Montsec, ara mirant la Terreta, ara mirant la conca de Tremp, ara mirant el Boumort...
M’hi quedaria tot el dia però he de tornar, i ho faig desfent el camí de pujada.




Cap comentari: