09 de juny, 2009

El Puigsacalm des del coll de Bracons (Garrotxa)

Situació: Garrotxa, Bracons, Sant Andreu de la Vola.
Punt d'inici: Coll de Bracons (1132m)
Horari: Unes 3 hores anar i tornar.
Desnivell: 382 metres.
Alçada màxima: 1514 metres.



És el primer cop, però no l'últim, que m'apropo per aquestes contrades, i per tant la desconeixença que tinc d'aquesta zona és total i absoluta.

Situat entre les comarques d'Osona i la Garrotxa, vull pujar al Puigsacalm. Diuen que el paisatge i les vistes que hi ha des del cim no tenen desperdici i vull comprovar-ho amb els meus propis ulls.
Pujaré des del coll de Bracons per la ruta normal. La més ràpida, la que té menys desnivell i per tant, la més freqüentada. Tot i això, avui no crec que trobi gaire gent perquè és entre setmana i per acabar-ho d'adovar fot un dia de pena, d'aquells que no conviden gens a sortir.


La ruta pas a pas

Aparco el tronco-mòbil en un espai habilitat que hi ha al mateix coll de Bracons (1132m).

Travesso la carretera i m'enfilo per un talús fins el pal indicador on comença el camí. Hi ha marques de tots els colors imaginables, que segueixen la mateixa direcció, i per tant no em preocupo.
Els núvols estant ben enganxats a la fageda i li donen un aire tètric de pel·lícula. A més, les fulles van espolsant-se l'aigua de l'última pluja sobre el meu cap i la meva esquena, cosa que no m'acaba d'agradar.

El camí, molt fresat, va planejant en direcció nord-oest fins a la collada de Sant Bartomeu (1249m).
La collada de Sant Bartomeu és un encreuament de camins. Jo, prenc el ramal de la dreta, en direcció nord.
No han passat ni cent metres des que he deixat el coll que ja trobo la primera salamandra del dia palplantada enmig del camí.
Les Salamandres són uns amfibis curiosos que freqüenten els boscos humits i que es caracteritzen per la seva coloració negra i groga.

Li descarrego a sobre una bateria de fotos, fins que l'animal, cansat de la meva insistència, s'aparta lentament del camí i es deixa caure per la pendent del bosc.

Segueixo caminant i de seguida veig una segona salamandra. és curiós, però em sembla que no n'havia vist mai cap de viva ( aixafades pels cotxes si que n'havia vist) i avui ja és la segona qui em trobo.
El camí segueix planejant cap al nord fins a un cruïlla de camins on un pal indicador assenyala la direcció de la font Tornadissa i del Puigsacalm.
Prenc el camí de la dreta, que comença a pujar i en poca estona em deixa als peus de la font on bec un glop d'aigua.

Ara el paisatge, mica en mica es va obrint. Deixo la font i el bosc enrere, i m'enfilo per uns prats fins a la carena dels Rasos del Manter on un pal indicador nou i un de vell tornen a assenyalar-me el camí del Puigsacalm.
Vorejo un prat i travesso una porta pel bestiar a mà esquerra que em fa tornar a entrar al bosc.

Passo pel costat d'un pessebre situat sota les arrels d'un arbre caigut i el Puigsacalm ja és davant meu.
Em desvio cap a la dreta per un camí costerut i en uns moments ja sóc al cim.
Tot i que el dia no acompanya faig fotos a tort i a dret.

Havent descansat i menjat alguna galeta, m'apropo fins el Puig dels Llops, des d'on hi ha una bona vista del Puigsacalm.

La tornada la faig, a bon ritme, pel mateix camí de pujada abans els núvols no acabin de tapar-ho tot i em descarregui l'aiguat a sobre.





Cap comentari: