Tuc deth Pòrt de Vielha (Val d'Aran)

A primer cop d'ull el Tuc deth Pòrt de Vielha no crida gaire l'atenció. No és una muntanya especialment alta, no és tècnica, i ni tan sols és gaire estètica, però és un vèrtex geodèsic i això garanteix unes vistes immillorables sobre tot el que l'envolta, la Maladeta inclosa.

Tuc deth Pòrt de Vielha.

Situació: Val d'Aran, Vielha e Mijaran, boca sud del Túnel de Vielha.

Punt d'inici: Espitau de Vielha.

Accés: Pugem per la N-230 fins uns metres abans de la boca sud del túnel de Vielha on ens desviem, fins a l'aparcament de l'Espitau de Vielha.

Horari total: 4 hores

Pujada acumulada: 965 metres

Alçada màxima: 2605 metres

Ruta: Espitau de Vielha (1650m) - Pòrt Vielh deth Hòro (2287m) - Pòrt de Vielha (2442m) - Tuc deth Pòrt de Vielha (2605m) - Pòrt de Vielha (2442m) - Pòrt Vielh deth Hòro (2287m) - Espitau de Vielha (1650m).

Cartografia: Vall de Barravés, Ribagorça. Escala 1:25.000. Editorial Alpina.

Mapa icc. escala 1:25.000

LA RUTA PAS A PAS

Començo a caminar des de l'aparcament que hi ha a la boca sud del túnel de Vielha (1650m), just al costat del refugi de l'Espitau.

Seguiré un antic camí ramader que, abans de la construcció del túnel, comunicava el Mijaran amb la vall de Barravés.

Des del mateix aparcament prenc una pista amb senyals del GR 211.5, que s'endinsa cap a la vall de Molières per la vessant de la muntanya.

Vall de Molières.

Arribo a una bifurcació. La pista segueix endinsant-se a la vall, però jo, seguint el GR, prenc un sender que s'enfila pels prats de la dreta de la pista.

Pujo i pujo fent marrades i travessant un bosquet de pi negre fins arribar al Plan dera Espona.

Plan dera Espona.

Travesso l'esplanada i la torrentera que hi ha a continuació. No faig cas de l'altitud que marquen els pals indicadors perquè, segons el mapa i l'altímetre, fallen d'una bon grapat de metres.

Pujo per la riba esquerra del torrent fins al pla de les marrades de la Gerbosa on encara es veuen les restes de l'antic camí.

Marrades dera Gerbosa.

Passo pel costat d'un antic búnquer que m'imagino que pertanyia a la línia Pirineus amb la que Franco volia protegir-se d'una possible invasió aliada un cop finalitzada la guerra civil.

Deixo el búnquer enrere i, de seguida arribo a prop del Pòrt Vielh deth Hòro (2287m), des d'on ja hi ha unes magnífiques vistes sobre la Maladeta. Llàstima que els núvols creixen a gran velocitat i ja comencen a tapar els cims més alts.

Pòrt Vielh deth Hòro.

Prenc el sender que, per la dreta del port, marxa flanquejant cap a llevant en direcció al Tuc deth Pòrt de Vielha que cada cop es veu més a prop.

Arribo al Pòrt de Vielha (2442m) on el GR que seguia empren la baixada cap al Mijaran.

Aresta del Tuc deth Pòrt de Vielha per on pujo al cim.

Des del coll, abandono el sender i m'enfilo entre la rocalla, a mà dreta, buscant l'aresta que s'enfila.

Sense cap dificultat trobo el camí, que de seguida és marcat amb fites, fins el mateix vèrtex geodèsic i les restes de les antigues antenes que coronaven el cim (2605m).

Cim del Tuc deth Pòrt de Vielha (2605m).

La vall de Molières i el massís de la Maladeta entre els núvols.

Tot i les nuvolades que ja tapen completament la Maladeta, les vistes sobre la vall de Molières, la vall de Barravés, la val d'Aran i el llac Redó justifiquen plenament l'ascensió.

La tornada la faig desfent el camí per on he pujat.